Aquest any 2012 la Montse i jo ens hem decidit pel Marroc. Ja hi vam estar fa uns anys (Transatles 2008), però aleshores només vam estar-hi 10 dies i vam rodar bàsicament per l'Atles. Aquesta vegada hi hem estat poc més de 30 dies i hem creuat tot el país a llom de les nostres bicicletes, de nord a sud, fins al desert, gairebé fins a tocar la frontera amb Algèria i, després, hem canviat el rumb cap a l'oest, fins arribar a l'Atlàntic.
Han
estat gairebé 1.800 kilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu acumulat en gairebé
30 dies de pedaleig, travessant una gran varietat de paisatges i diferències
culturals. Una vegada més ens han sorprès els contrastos i l'espectacularitat
d'un país tant proper i a la vegada tant i tant lluny, carregat d'exotisme i on
les sensacions de llibertat i aventura encara són possibles.
 |
| Itinerari realitzat entre el novembre i desembre del 2012 |
Quan pensem amb el Marroc tendim
a pensar en deserts i en molta calor, però no s'ha d'oblidar que és també un
país molt muntanyós. Precisament aquí rau gran part del seu interès ciclístic,
però això comporta que probablement passarem molts dies pedalant a força alçada
(sobretot a la zona del Atles Mig i l'Alt Atles) i per això s'ha de planejar força
bé l'època en que hi volem viatjar i la zona per on voldrem rodar.
 |
| Mapa de relleu i recorregut realitzat |
Vam realitzar la ruta durant la
segona quinzena de novembre i la primera de desembre, i la veritat és que vam
passar més fred que calor, doncs vam pedalar (i dormir!) força dies per sobre
els 2.000 metres, vam saltar colls propers als 3.000 metres i a més a
més, abans de les 6 de la tarda ja era fosc, així que si podeu elegir, és més
recomanable realitzar un viatge d'aquestes característiques un mes abans, és a
dir octubre/novembre. En ple estiu tampoc és un viatge massa adequat, a no ser que us restringiu a la zona de l'Alt Atles.
 |
| Paisatges immensos |
Una de les premises del viatge era fugir de les víes principals de comunicació i pedalar per pistes i carreteres secundàries, i la veritat és que vam complir totalment l'objectiu, ja que molts dels dies els vehícles que ens creuàvem es podien contar amb els dits d'una mà.
Vam començar de Fes, ciutat imperial del Marroc on és
obligat estar-s'hi com a mínim un dia sencer. Malgrat ser una ciutat molt
turística conserva al mateix temps tot el pols d'una ciutat musulmana plena de
vida. La medina (o casc antic) és realment impressionant, amb un entrellaçat de
carrerons irregulars formant un enorme laberint on el bullici del
comerç i les relacions humanes adquireix el seu màxim esplendor. Deambular pels
seus costeruts carrerons és un autèntic viatge a l'edat mitja que no ens hem de
perdre, encara que com a tots els indrets turístics del Marroc, haurem de saber
desempallegar-nos dels caçauristes i embaucadors, especialment a prop del barri de curtidors, on es treballa i es tinta el cuir igual que s'ha fet durant molts i molts anys.
Si us agobieu penseu que un
cop sobre la bici i immersos en el Marroc més profund, la gent serà d'allò més
noble i hospitalària. De totes maneres, si sou d'aquells a qui els hi agrada
que els deixin estar, heu de recordar que els marroquins són molt comunicatius
i curiosos i que les ganes de xerrar és quelcom intrínsec al seu caràcter. No
hi haurà dia que no us convidin a casa a prendre el té, ja sigui per les muntanyes
del gran atles o pels extensos deserts del sud.
 |
| Al barri de curtidors de Fez, es treballa i es tinta el cuir igual que fa molts i molts anys |
 |
| Al sud, en la immensitat del desert, podreu gaudir de la més absoluta solitud |
Així doncs, si us interessa viatjar i us agrada l'aventura, us convidem a seguir-nos durant aquest viatge d'un mes en bicicleta creuant el Marroc de nord a sud i d'est a oest:
Comença l'aventura !!
