El primer objectiu ciclístic d'aquest viatge era creuar el Marroc de Nord a Sud, travessant transversalment les 3 carenes muntanyoses principals del país, primer l'Atles Mitjà, després l'Alt Atles i finalment l'Anti Atles, fins arribar a les dunes de Tinfou, més enllà de Zagora, a les portes del Sàhara. Gairebé 1.000 kms i més de 12.000 metres de desnivell positiu en 16 dies de pedaleig, saltant colls i muntanyes emmarcats en un paisatge impressionant i increïblement canviant, des dels frondosos i humits boscos de cedres fins a un paisatge lunar, dominat per la roca despullada on no hi creix ni la mala herba.
El primer dia de pedaleig, de Fes a Ifrane, malgrat fer 70 kms i 1.400 metres de desnivell positiu acumulat, va ser una etapa d'enllaç, doncs és a partir d'Ifrane, que ens vam endinsar a l'Atles Mitjà, una enorme carena muntanyosa amb cims de més de 3.000 metres i frondosos boscos de cedres, conífera de gran bellesa i majestuositat, molt característica d'aquesta regió i que conforma un paisatge molt allunyat de la imatge que tenim del Marroc.
 |
| El cedre és un arbre molt majestuós |
Tot i la seva espectacularitat és una zona amb molt poca infraestructura turística (exceptuant les rodalies d'Ifrane), però tot i això, els dies que vam rodar per aquest massís, no vam poder desplegar la nostra tenda ja que les famílies berbers que habiten aquesta regió ens van acollir a les seves llars i, malgrat la seva humilitat i pobresa, ens van tractar a cos de rei, sense demanar mai res a canvi.
 |
| Hospitalitat berber |
 |
| Cuina tradicional berber |
De fet, l'única vegada que els hi vam voler pagar alguna cosa, ja que ens hi vam estar un dia i mig (que no volia parar de ploure!) dormint i menjant exquisit cuscús, tajine i harira, es van negar rotundament, i això que eren d'allò més pobres (només en sentit material!) i vivien en una humil caseta sense cap paret ni habitació, menjant i dormint al terra. La seva hospitalitat i generositat ens va arribar molt endins.
 |
| Aquí dins hi viu tota la família !! |
 |
| Impressionants boscos de cedres de l'Atles Mitjà |
 |
| El Marroc o la Vall d'Aran?? |
 |
| Una vegada més vam gaudir de l'hospitalitat berber |
Quan la nit ens començava a caure al damunt i buscàvem un lloc on plantar la tenda, la família del Mohamed també ens va acollir i ens va convidar a sopar com si fóssim de la família. Tot i que la comunicació fou difícil vam estar molt a gust.
 |
| La Yémena preparant creps berbers |
La Yémena ens va preparat una espècia de creps berbers per esmorzar i, a més a més, ens en posà uns quants a la motxilla per dinar!!
 |
| Espectacular panoràmica de l'Alt Atles des de l'Atles Mitjà |
Després d'interminables boscos de cedres vam deixar enrere l'Atles Mitjà i ja treia el cap, al fons, la imponent serralada innivada de l'Alt Atles, cap a on ens dirigíem a llom de les nostres bicicletes.
 |
| Al fons, l'Alt Atles |
 |
| Altiplà de transició entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles |
 |
| Ja el tenim aquí ! |
 |
| Coll de Jaffar |
Al saltar el Coll de Jaffar ja vam entrar de ple a l'Alt Atles, endinsant-nos en el feréstec i espectacular Circ de Jaffar, rodejat de cims de més de 3.000 metres i esquitxat per cedres centenaris.
 |
| Entrant al Circ de Jaffar |
 |
| Circ de Jaffar |
 |
| Bona panoràmica del Circ de Jaffar i la pista d'on veníem |
 |
| Vetustos cedres esquitxen el paisatge |
Aquest primer dia dins de l'Alt Atles va ser una espectacular etapa de més de 80 kms i gairebé 1.600 metres de desnivell positiu acumulat, passant pel Circ de Jaffar i arribant a Tagoudite, rodant per pistes i carreteres secundàries en mal estat.
 |
| La bellesa de l'entorn recompensa l'esforç |
L'esforç però, es va veure sobradament recompensat per la bellesa de l'entorn, salvatge i solitari. Només alguns pastors berbers es van deixar veure durant tot el dia.
 |
| Paisatges de postal |
Durant la travessa de l'Alt Atles, a diferència de l'Atles Mitjà, vam dormir sempre en albergs ja que en aquesta zona del Marroc hi ha suficients allotjaments per poder planificar-se les etapes en funció d'aquests, tot i que a vegades això t'obligui a realitzar etapes de força duresa.
 |
| Apurant les últims raigs de sol |
A més a més, per aquestes muntanyes a finals de novembre les temperatures mínimes durant la nit a vegades baixaven dels 0 graus. Les poques hores de llum combinades amb les llargues etapes, ens obligaven molts dies a apurar el pedaleig fins a última hora.
 |
| L'espectacular geologia de l'Atles |
A mesura que penetràvem a les entranyes de l'Alt Atles i anàvem cap al sud, les muntanyes se'ns mostraven més despullades i ens ensenyaven les seves cicatrius més íntimes, fruit de milions d'anys de compressió i erosió.
 |
| Els colors de l'Atles |
 |
| Poble berber |
Els petits pobles disseminats per l'Atles encara mantenen l'aspecte tradicional amb les seves petites i humils cases de fang i la seva economia basada en les terres i el bestiar.
 |
| Coll de Tizi Timicha |
Cada vegada més al bell mig de l'Alt Atles, anàvem guanyant alçada, la neu feia acte de presència i les temperatures anaven baixant.
 |
| A cotes altes el fred es feia notar |
 |
| Cases de fang camuflades amb l'entorn |
 |
| Noia berber |
 |
| Dones berbers amb roba tradicional |
 |
| Anfgou, poblat berber de muntanya |
 |
| Poblat berber totalment mimetitzat amb l'entorn |
Les dures condicions en que viuen els habitants dels pobles berbers de les muntanyes de l'Atles, alguns d'ells sense aigua corrent, ni electricitat, ni cap de les comoditats a les que a Europa estem tan acostumats, ens recorden que avui en dia, i molt a prop de casa nostra, hi ha gent per als que el dia a dia és una lluita constant per a la supervivència.
 |
| Condicions extremes en pobles a gairebé 2.500 metres d'alçada |
 |
| A cotes altes la neu ja ho cobreix tot |
 |
| Dura ascenció al Coll de Tizi n'Tilmi |
 |
| Arribant al Coll de Tizi n'Tilmi (2.660 m) |
 |
| Pastor al Coll de Tizi n'Tilmi (2.660 m) |
 |
| A les baixades el fred ens obliga a anar ben tapats |
 |
| Pobles berbers ja al novembre coberts per la neu |
 |
| Servei d'assistència tècnica en carretera |
Durant tot el viatge al Marroc, l'afluència de nens al passar pels petits pobles, és una constant. De ben segur que amb la bicicleta crearem força expectació i curiositat i, normalment, només ens saludaran efusivament a la vegada que ens regalaran somriure transparent.
 |
| Intrèpids ciclistes berbers |
Només en alguna zona de l'Alt Atles més acostumats a veure passar ciclistes, us podeu trobar els nens i nenes amb actituds una mica agressives demanant-vos qualsevol cosa, conseqüència de la reprotxable actitud de molts turistes europeus d'anar regalant caramels i bolígrafs a tort i a dret, cultivant així una confusió de la canalla entre els turistes i els reis mags.
 |
| L'amabilitat de la gent és la nota predominant |
 |
| Ascensció al Coll de Tizi n'Ouerz |
Des del poble d'Agoudal, situat al cor de l'Atles a 2.400 metres, vam agafar una pista que va ascendint per una espectacular i solitària vall i que ens havia de portar fins al Coll de Tizi n'Ouerz, a 2.917 metres d'alçada, per saltar desprès a la coneguda vall del Dades.
 |
| El primer coll, el Tizi n'Timdouine, al fons. |
Abans d'arribar al Coll de Tizi 'n Ouerz vam saltar un primer Coll, el Tizi n'Timdouine, a 2.800 metres d'alçada i ja vam començar a tenir problemes a causa de la neu i el fang que hi havia a la pista.
 |
| Uff com pesa ! |
A mesura que seguíem pujant, la pista estava més impracticable, fins que finalment, en uns plans amb molta acumulació de neu, a només 100 metres de desnivell del coll, però a uns 5 kms de distància, vam haver de girar cua i tornar al poble d'Agoudal
 |
| Altiplà a on vam haver de girar cua |
 |
| Tornant pel mateix camí amb la llum del capvespre |
 |
| Poblet fantasma a 2.500 metres d'alçada |
 |
| Aprofitant els últims raigs de llum |
 |
| De nou al poble d'Agoudal |
 |
| Alberg d'Ibrahim, a Agoudal (2.400 m d'alçada) |
L'endemà, després de l'intent fallit del dia anterior de saltar a la vall del Dades, i després d'haver menjat i descansat d'allò més bé a l'Alberg d'Ibrahim, a Agoudal, tornem a cavalcar les bicis, però aquesta vegada cap al Coll de Tizi n'Tirherhouzi, a 2.680 metres, per anar després cap a les Gorges del Todra, espectacular congost a on ja hi havíem estat el 2008, però que ara ens tocaria repetir ja que el dia abans la neu ens havia impedit saltar cap a la vall del Dades. Que hi farem, ho deixarem per una altra vegada... Insha Allah !
 |
| Coll de Tizi n'Tirherhouzi (2.680m), l'últim gran coll abans de baixar cap a la cara sud de l'Alt Atles |
 |
| Toumliline |
 |
| A mesura que avançàvem cap al sud, la vegetació anava desapareixent |
 |
| A l'Atles, la roca despullada és un llibre obert per als geòlegs |
 |
| Els nòmades sobreviuen en les condicions més hostils |
 |
| Nòmada berber |
 |
| El senzill i acollidor albeg Tafouyt |
Abans d'endinsar-nos a les gorges del Todra ens vam allotjar a l'alberg Tafouyt, al poble de Tamtatouche, portat per uns encantadors germans que ja coneixíem del 2008 i dels que en teníem un molt bon record.
 |
| De nou a les gorges del Todra |
Malgrat ja haver-hi ciclat feia 4 anys, no ens va fer res tornar a passar per les impressionants gorges del Todra, doncs és un d'aquells paratges que et deixen sense alè.
 |
| Endinsant-nos a les gorges del Todra |
 |
| Les impressionants parets a les gorges del Todra |
 |
| La roca és la protagonista a les gorges del Todra |
 |
| Tram final de les gorges del Todra |
El tram final de les gorges és molt estret i s'acaba de cop, desembocant a l'immens oasi de Tinerhrir. Vam tenir la sensació de sortir de les entranyes de la Terra i aparèixer al paradís, rodejats de palmeres i fruiters, acaronats per un aire càlid i embriagador.
 |
| Les gorges del Todra desemboquen al immens oasi de Tinerhir |
No només les gorges s'acaben de cop, de fet és la mateixa serralada de l'Alt Atles la que s'acaba bruscament, ja que al sortir de l'engorjat es surt també del massís i s'entra en un món molt diferent.
 |
| El miracle dels oasis afavoreix l'aparició de pobles a les seves ribes |
Després de força dies passant fred per sobre els 2.000 metres, de cop ens vam trobar a poc més de 1.000 i amb un clima bastant més càlid i un paisatge ben diferent, esquitxat de palmeres i pobles de fang.
 |
| Oasi de Tinerhir |
Portàvem dies rodant per paisatges gairebé sense vegetació, i pedalar per l'oasi de Tinerhir fou un agradable plaer.
 |
| Endinsant-nos a l'Anti Atles |
Una vegada creuades les serralades de l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, ja només un obstacle ens separava del desert: l'Anti Atles, així que després d'un petit tram de transició ràpidament vam estar de nou rodant entre espectaculars muntanyes.
 |
| A punt de coronar el Coll de Tizi n'Tazazzert |
De fet aquest massís que estàvem travessant, tot i trobar-se a la zona de l'Anti Atles, és conegut com a Jbel (muntanya) Saghro. És una serralada bastant jove que, fruit de l'activitat volcànica, aparegué sobre l'antiga base de l'Anti Atles, molt més antic i format a conseqüència dels plegaments tectònics.
 |
| Coll de Tizi n'Tazazzert, a 2.315 metres |
El punt culminant de la pista que creua aquesta serralada és el Coll de Tizi n'Tazazzert, de 2.315 metres, per on ja havíem passat també feia 4 anys. Tot i ser també a finals de novembre, aleshores vam arribar de nit i durant una forta nevada i, a dalt del coll, se'ns va aparèixer, talment com un miracle, un petit alberg on vam passar la nit.
 |
| Bona nit ! |
Aquesta vegada vam arribar encara amb llum i sabedors que trobaríem aquest rústic però acollidor alberg, emplaçat en un lloc tan estratègic i a la vegada tan espectacular.
Malgrat la senzillesa del lloc i el fet de dormir al terra, l'hospitalitat i el cansament acumulat ens van fer dormir com si estiguéssim en un hotel 5 estrelles !
 |
| Alberg Tizi n'Tazazzert, a 2.315 metres |
 |
| Baixant el Coll de Tizi n'Tazazzert |
La baixada d'aquest coll és un dels trams més impressionants d'aquesta serralada volcànica. Aquest origen volcànic bastant recent és el culpable de les espectaculars i suggeridores formes del Jbel Saghro, mancat de vegetació però no per això menys atractiu.
 |
| Espectacular paisatge d'origen volcànic |
Les colades basàltiques erosionades, conformen un paisatge lunar que rarament deixa indiferent.
 |
| Durant la baixada vam posar a prova els transportins i les algorges |
Malgrat el mal estat de la pista, la baixada del coll de Tizi n'Tazazzeret és un itinerari molt recomanable per a realitzar en bicicleta. Això si... hem de vigilar de no perdre cap alforja!
 |
| El paisatge lunar del Saghro raramenet ens deixarà indiferents |
 |
| Apropant-nos a les torres de Bab n'Alí |
Una vegada a baix del coll, vam passar per un paratge, no menys impressionant, dominat per les espectacular torres de Bab n'Alí.
 |
| Torres de Bab n'Alí |
 |
| Deixant enrere les Torres de Bab n'Alí |
 |
| Petits oasis enmig de la desolació |
Després de resseguir un tram d'una fèrtil vall, vam arribar a Nkob, bonica i tranquil·la població situada a les portes del desert, al costat d'un gran oasi.
 |
| Deixem Nkob i seguim cap al sud |
Al deixar enrere el poble de Nkob i seguir en direcció sud, en busca del desert, ens vam endinsar per unes muntanyes encara més solitàries i desproveïdes de vegetació.
 |
| Un territori ben hostil |
Vam travessar el regne de les roques, perduts hores i hores en la més immensa desolació, rodejats d'un silenci evocador i atrapats per màgia d'un territori tan bell i a la vegada tan hostil.
 |
| La vegetació brilla per la seva ausència |
 |
| La desolació també pot ser atraient |
 |
| L'Anti Atles en ofereix evocadors paisatges de postal |
 |
| La bellesa de la roca |
 |
| Pedalant enmig del no res |
 |
| Algunes pistes més aviat són de mal rodar |
 |
| Un immens oasis cobreix el fons de la vall del Draa |
Per fi vam arribar a la extensa vall del Draa, resseguida per un immens oasi de milions de palmeres a on ens hi vam endinsar, direcció a Zagora.
 |
| A dins de l'oasis la vida torna a bategar amb força |
A dins de l'oasi la natura no és tant hostil i això ha permès l'assentament dels humans des dels temps més remots.
 |
| Construccions tradicionals |
Les construccions tradicionals de fang encara són molt emprades en aquestes regions del Marroc.
 |
| Camping a Zagora |
Portàvem uns dies de poques comoditats, així que a Zagora vam aprofitar per menjar bé, avituallar-nos i preparar-nos per l'última etapa, un curt tràmit fins a les dunes de Tinfou.
 |
| Arribant a les dunes de Tinfou |
Després de 15 dies a llom de les nostres bicis en direcció sud, vam arribar per fi a les dunes de Tinfou, a les portes del gran Sàhara, a prop ja de la frontera amb Algèria.
 |
| Ja som al desert: primer objectiu complert !! |
Havíem assolit el primer objectiu, travessar el Marroc de nord a sud ! Ara ens mancava encara el segon: canviar el rumb i seguir uns 800 kms cap a l'Oest fins arribar a l'Atlàntic, creuant l'Anti Atles encara un parell de vegades més... però això ja són figues d'un altre paner !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada